| Amic meu vina
tingues un bon cor,
que jo ja el tinc!
De veritat faries
aixo per mi! |  |
| La lluna mira
cap a la meva casa
i surto al jardi
pero iluminarme amb la seva llum. |  |
| M’és impossible
d’oblidar es la teva mirada
en despedir-nos;
esveu el sufriment
en el teu rostre. |  |
| Més impossible
d’oblidar es la teva mirada
en despedir-nos;
es veu el sufriment
en el teu rostre. |  |
| Si em demanes
pel cor d'aquest poble
amb tantes cases:
al sol trist diria:
no donaria l ameva escalfor. |  |
| La meva casa
oblida les penes
i allunya les llagrimes. |  |
| La vida es curta
com el meu nom
com el meu amor. |  |
| Per fora del vidre
fred, i per dins calor
una finestra en dona
escalfor. |  |
| Sento que testimo
sera l'aire de tardor
com els amics. |  |
| La teva cara
es mullada..
no et vaig voler fer mal. |  |
